Eines de suport al pensament: Mapes conceptuals

La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. Habitualment, la creació del mapa passa per diversos estadis: selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la), reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors), concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)...

En altres ocasions elaborem el mapa a partir d'una estratègia menys sistemàtica. En aquests casos solem partir d'un concepte i anem afegint, un a un els altres i els connectors corresponents. Per acabar, ordenem el mapa i ressituem els conceptes de forma coherent.

La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
Des del punt de vista tècnic, el mapa es pot crear amb qualsevol editor gràfic però hi ha diversos programes que ens ajudaran a crear el mapa de manera més eficient. Un dels més coneguts i potser un dels millors és CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.

Per fer la pràctica cal:
- descarregar i instal·lar el programa (des de CMapTools)
- crear un mapa senzill i d' aprendre de forma autodidacta.
- configurar l'idioma de la interfície. Editar - Preferencias - General - Idioma
- desar el mapa a l'ordinador i també als servidors del IMHC (IHMC Public Cmaps).
- generar l'adreça pública del mapa i citar-la des del bloc.

La pràctica consistirà en la representació d'aquest text:

El Dinar de Nadal:
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.