ELS BLOGS EDUCATIUS:
1- Blogs de centre: Generalment consisteixen en revistes digitals, que integren textos informatius, d'opinió, de creació. .. De vegades són el mitjà perquè els alumnes publiquin alguns dels treballs fets a classe. També poden ser blogs de la biblioteca escolar, amb informacionssobre novetats bibliogràfiques...
2- Blogs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al professorat: Els professors que imparteixen cursos o coordinen seminaris de formació en TIC solen usar blogs i wikis com a recurs o perquè els assistents puguin tenir les informacions i tutorials a disposició seva de manera permanent.
3- Blogs de professors( individuals): Destinats a comunicar les seves reflexions sobre l'educació, sobre metodologia en àrees concretes, sobre les TIC en l'educació: i per donar notícia de recursos que troben...
ELS BLOGS D'AULA
1- Blogs d'aula del professor: La seva funció és proporcionar als alumnes informació, proposar activitats complementàries... El blog facilita l'organització d'aquests materials mitjançant les categories. El blog d'aula del professor pot limitar-se a un paper informatiu i instruciu, però en molts casos es busca la interacció amb l'alumnat.
2- Blogs de professor-alumnes: Funcions: Pot ser un quadern que agrupi les informacions del professor i les entrades dels alumnes en les quals publiquen algunes de les activitats d'aula. Altres funcions: Projectes com la lectura compartida d'un llibre, on els alumnes i el professor aportin cites, treballs d'investigació, en els quals el blog funciona com a diari de treball, revista de la classe...
3- Blog d'aula de l'alumne:
Funcions:
- Executar els tasques proposades pel professor en el seu bloc d’aula, on l’alumne pot treballar informacions….
- Carpeta de portafolis digital.
- Guia de navegació
- Guia de recursos per al blog
- Desenvolupament de temes de lliure elecció.
Font: Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. (Llibre lectura)
domingo, 9 de enero de 2011
Power Point
AVANTATGES I INCONVENIENTS DEL POWER POINT
Podríem distingir dos tipus de presentacions PowerPoint; la primera més tradicional, més propera a les metodologies que consideren el professor com la font del saber, com qui ha de transmetre els coneixements de la millor manera possible i la segona, tindríem les concepcions de Piaget i el constructivisme passant per l’aprenentatge social, és a dir, una utilització més creativa. Dit amb altres paraules, que sigui l'alumne qui adquireixi els coneixements per si mateix.( Aprendre a aprendre)
Dins el que anomenem, la utilització tradicionals de les presentacions, podríem anomenar els avantatges següents:
* Una estructura que permet un discurs amb una alta precisió.
* L’alumne sempre té una guia en la pantalla dels temes clau.
* Permet incorporar imatges il•lustratives, crear esquemes per fer-ho més intel•ligible, inserir elements multi medials.
* L’alumne té més facilitat per prendre apunts.
* Permet utilitzar una gran varietat de colors i formes que clarifiquen els continguts.
* Presentacions que cerquen i provoquen la interacció professor-alumne o alumne-alumne.
* Presentacions que incorporen elements propis del llenguatge audiovisual com un element que facilita l’expressió a classe.
* Presentacions que flexibilitzen el discurs de l’educador, que faciliten la creació i l’aprenentatge cooperatiu i que propicien l’estructuració, la síntesi i la reflexió dels continguts.
* Capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions.
Però també hi trobem inconvenients que són:
* Estableixen un tipus de discurs transmissiu i seqüencial entre l’orador i el públic.
* La possibilitat de incloure massa informació a les diapositives.
* L’orador ja no explica sinó que llegeix.
* La utilització de colors de forma indiscriminada.
* L’abús dels elements multi medials.
* Una aula sempre a les fosques que provoca cansament.
* Córrer el risc d’afegir efectes d’animació que distreuen als alumnes.
* Establir un doble discurs; el de l’orador que va explicant i el de l’oient que va llegint.
Podríem distingir dos tipus de presentacions PowerPoint; la primera més tradicional, més propera a les metodologies que consideren el professor com la font del saber, com qui ha de transmetre els coneixements de la millor manera possible i la segona, tindríem les concepcions de Piaget i el constructivisme passant per l’aprenentatge social, és a dir, una utilització més creativa. Dit amb altres paraules, que sigui l'alumne qui adquireixi els coneixements per si mateix.( Aprendre a aprendre)
Dins el que anomenem, la utilització tradicionals de les presentacions, podríem anomenar els avantatges següents:
* Una estructura que permet un discurs amb una alta precisió.
* L’alumne sempre té una guia en la pantalla dels temes clau.
* Permet incorporar imatges il•lustratives, crear esquemes per fer-ho més intel•ligible, inserir elements multi medials.
* L’alumne té més facilitat per prendre apunts.
* Permet utilitzar una gran varietat de colors i formes que clarifiquen els continguts.
* Presentacions que cerquen i provoquen la interacció professor-alumne o alumne-alumne.
* Presentacions que incorporen elements propis del llenguatge audiovisual com un element que facilita l’expressió a classe.
* Presentacions que flexibilitzen el discurs de l’educador, que faciliten la creació i l’aprenentatge cooperatiu i que propicien l’estructuració, la síntesi i la reflexió dels continguts.
* Capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions.
Però també hi trobem inconvenients que són:
* Estableixen un tipus de discurs transmissiu i seqüencial entre l’orador i el públic.
* La possibilitat de incloure massa informació a les diapositives.
* L’orador ja no explica sinó que llegeix.
* La utilització de colors de forma indiscriminada.
* L’abús dels elements multi medials.
* Una aula sempre a les fosques que provoca cansament.
* Córrer el risc d’afegir efectes d’animació que distreuen als alumnes.
* Establir un doble discurs; el de l’orador que va explicant i el de l’oient que va llegint.
La imatge digital
CONCEPTES BÀSCIS DE LA IMATGE DIGITAL
Les característiques a les que ens referirem, fan referència a un tipus d’imatge anomenat mapa de bits, que és aquell en el que la imatge es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels.
També hi ha imatges vectorials que són aquelles que la imatge està composada per vector creats a partir de parelles de punts. Aquestes últimes les podem crear amb el programa Inkscape, que és lliure o amb l’illustrator de l’empresa Adobe, entre d’altres.
També cal dir que molts programes, com el Word de Microsoft, incorporen eines de disseny vectorial o apliquen el disseny vectorial a les galeries d’imatges.
Les imatges de mapa de bits són les generem amb una càmera de fotos, un scanner,.... i manipulem amb el programa lliure Gimp o el Photoshop d’Adobe.
Les característiques més importants d’aquestes imatges són:
La grandària: Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.
El pes: que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.
La profunditat de color: que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
La resolució: que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...)
Les característiques a les que ens referirem, fan referència a un tipus d’imatge anomenat mapa de bits, que és aquell en el que la imatge es composa en una àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels.
També hi ha imatges vectorials que són aquelles que la imatge està composada per vector creats a partir de parelles de punts. Aquestes últimes les podem crear amb el programa Inkscape, que és lliure o amb l’illustrator de l’empresa Adobe, entre d’altres.
També cal dir que molts programes, com el Word de Microsoft, incorporen eines de disseny vectorial o apliquen el disseny vectorial a les galeries d’imatges.
Les imatges de mapa de bits són les generem amb una càmera de fotos, un scanner,.... i manipulem amb el programa lliure Gimp o el Photoshop d’Adobe.
Les característiques més importants d’aquestes imatges són:
La grandària: Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels vertical que té.
El pes: que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.
La profunditat de color: que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
La resolució: que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada(1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...)
Google Docs
El GoogleDocs és un servei gratuït que permet crear en linia, compartir i publicar diversos tipus de document. És la manera d'emmagatzemae els documents a Internet i no a l'ordinador com es fa normalment; I així estar permanentment, compartir i col·laborar documents d'una manera molt més fàcil amb mes persones.
La persona que crea el document pot donar control sobre qui pot accedir als seus documents, en comptes d'adjuntar un document a un missatge de coreu electrònic, s'adjunten diferents adreces de correu a un sol document, fent així que Google docs envia un missatge amb un enllaç segur i directe als destinataris corresponents. Clicant l'enllaç podran editar i desar on-line el document tots els membres del grup.
Aquesta manera de treballar fa que quan algú del grup edita, tothom vegi aquest canvis, i com que només hi ha un document mai no existiran confusions entre diverses versions,ni es perdran els documents ja que tot estarà desat junt amb les seves versions anteriors a Internet.
Cal tenir en compte que podrem accedir a aquest documents atraves de qualsevol ordinador que estigui connectat en xarxa.
Googledocs no només ens serveix per a documents de text, sinó també per fulls de càlculs i presentacions.
Per conèixer millor aquest sistema el que hem fet és una pràctica a classe. Per poder-la realitzar millor ens hem posat per grups:
• La primera pràctica, consistia en crear i compartir un document de text. Una persona del grup, ha creat un document "Els portàtils canvien la manera d'estudiar a l'escola".
Un cop creat ha anat a "comparteix", " invita usuaris" i ha posat les nostres direccions juntament amb la del professor Jordi Simon, per tal de que nosaltres i ell puguem escriure i ampliar el document.
Cada vegada que una de nosaltres afegia informació anava a "edita" , escrivia la seva aportació i apretava a "desa". El document és pot veure en aquesta pàgina web.
• La segona pràctica, era crear una presentació que l'havíem d' utilitzar-la com a eina de comunicació i compartir-la amb tots els membres del grup. En el nostre cas, la nostre presentació, seguint amb el mateix tema escollit en la pràctica anterior. La presentació es pot veure en aquesta pàgina web.
• La tercera pràctica, consistia en crear un full de càlcul i un formulari. La finalitat amb la que nosaltres utilitzem un full de càlcul és la de recollir dades numèriques per fer després càlculs i gràfiques a partir d'aquestes dades. Els fulls de càlcul de Google també es podem utilitzar per emprar i recollir informació a través de formularis. Prèviament, el que varem fer va ser crear un formulari amb preguntes de lo mes freqüents sobre el tema que tractàvem.
En aquest qüestionari se'ns presentaven tres qüestions que feien referència a la presentació de l'exercici anterior. Un cop fet el formulari el vam desar i publicar. Una de nosaltres va enviar el formulari a totes les membres del grup per tal de poder-les contestar. Per últim el vam publicar.
La persona que crea el document pot donar control sobre qui pot accedir als seus documents, en comptes d'adjuntar un document a un missatge de coreu electrònic, s'adjunten diferents adreces de correu a un sol document, fent així que Google docs envia un missatge amb un enllaç segur i directe als destinataris corresponents. Clicant l'enllaç podran editar i desar on-line el document tots els membres del grup.
Aquesta manera de treballar fa que quan algú del grup edita, tothom vegi aquest canvis, i com que només hi ha un document mai no existiran confusions entre diverses versions,ni es perdran els documents ja que tot estarà desat junt amb les seves versions anteriors a Internet.
Cal tenir en compte que podrem accedir a aquest documents atraves de qualsevol ordinador que estigui connectat en xarxa.
Googledocs no només ens serveix per a documents de text, sinó també per fulls de càlculs i presentacions.
Per conèixer millor aquest sistema el que hem fet és una pràctica a classe. Per poder-la realitzar millor ens hem posat per grups:
• La primera pràctica, consistia en crear i compartir un document de text. Una persona del grup, ha creat un document "Els portàtils canvien la manera d'estudiar a l'escola".
Un cop creat ha anat a "comparteix", " invita usuaris" i ha posat les nostres direccions juntament amb la del professor Jordi Simon, per tal de que nosaltres i ell puguem escriure i ampliar el document.
Cada vegada que una de nosaltres afegia informació anava a "edita" , escrivia la seva aportació i apretava a "desa". El document és pot veure en aquesta pàgina web.
• La segona pràctica, era crear una presentació que l'havíem d' utilitzar-la com a eina de comunicació i compartir-la amb tots els membres del grup. En el nostre cas, la nostre presentació, seguint amb el mateix tema escollit en la pràctica anterior. La presentació es pot veure en aquesta pàgina web.
• La tercera pràctica, consistia en crear un full de càlcul i un formulari. La finalitat amb la que nosaltres utilitzem un full de càlcul és la de recollir dades numèriques per fer després càlculs i gràfiques a partir d'aquestes dades. Els fulls de càlcul de Google també es podem utilitzar per emprar i recollir informació a través de formularis. Prèviament, el que varem fer va ser crear un formulari amb preguntes de lo mes freqüents sobre el tema que tractàvem.
En aquest qüestionari se'ns presentaven tres qüestions que feien referència a la presentació de l'exercici anterior. Un cop fet el formulari el vam desar i publicar. Una de nosaltres va enviar el formulari a totes les membres del grup per tal de poder-les contestar. Per últim el vam publicar.
Eines de suport al pensament: Mapes conceptuals
La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. Habitualment, la creació del mapa passa per diversos estadis: selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la), reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors), concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)...
En altres ocasions elaborem el mapa a partir d'una estratègia menys sistemàtica. En aquests casos solem partir d'un concepte i anem afegint, un a un els altres i els connectors corresponents. Per acabar, ordenem el mapa i ressituem els conceptes de forma coherent.
La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
Des del punt de vista tècnic, el mapa es pot crear amb qualsevol editor gràfic però hi ha diversos programes que ens ajudaran a crear el mapa de manera més eficient. Un dels més coneguts i potser un dels millors és CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.
Per fer la pràctica cal:
- descarregar i instal·lar el programa (des de CMapTools)
- crear un mapa senzill i d' aprendre de forma autodidacta.
- configurar l'idioma de la interfície. Editar - Preferencias - General - Idioma
- desar el mapa a l'ordinador i també als servidors del IMHC (IHMC Public Cmaps).
- generar l'adreça pública del mapa i citar-la des del bloc.
La pràctica consistirà en la representació d'aquest text:
El Dinar de Nadal:
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.
En altres ocasions elaborem el mapa a partir d'una estratègia menys sistemàtica. En aquests casos solem partir d'un concepte i anem afegint, un a un els altres i els connectors corresponents. Per acabar, ordenem el mapa i ressituem els conceptes de forma coherent.
La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
Des del punt de vista tècnic, el mapa es pot crear amb qualsevol editor gràfic però hi ha diversos programes que ens ajudaran a crear el mapa de manera més eficient. Un dels més coneguts i potser un dels millors és CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.
Per fer la pràctica cal:
- descarregar i instal·lar el programa (des de CMapTools)
- crear un mapa senzill i d' aprendre de forma autodidacta.
- configurar l'idioma de la interfície. Editar - Preferencias - General - Idioma
- desar el mapa a l'ordinador i també als servidors del IMHC (IHMC Public Cmaps).
- generar l'adreça pública del mapa i citar-la des del bloc.
La pràctica consistirà en la representació d'aquest text:
El Dinar de Nadal:
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.
Eines de suport al pensament: Fluxogrames
Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits.
Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:
1- Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
2- Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:
Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc. A l'assignatura hem optat per una eina on-line anomenada Gliffy. Aquesta eina a part de poder crear, guardar i editar diagrames de flux, també permet treballar amb altres tipus de represenatcions gràfiques i exportar a diferents formats la feina feta.
He creat a Gliffy un diagrama de flux que representi l'acció de travessar una cruïlla on hi ha semàfors, ho he exportat a jpg i he penjat els resultat al bloc.
Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:
1- Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
2- Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:
Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc. A l'assignatura hem optat per una eina on-line anomenada Gliffy. Aquesta eina a part de poder crear, guardar i editar diagrames de flux, també permet treballar amb altres tipus de represenatcions gràfiques i exportar a diferents formats la feina feta.
He creat a Gliffy un diagrama de flux que representi l'acció de travessar una cruïlla on hi ha semàfors, ho he exportat a jpg i he penjat els resultat al bloc.
Audacity: El so
L’exercici pràctic que hem tingut que realitzar aquest cop ha sigut sobre el tractament de so digital. Consistia en obrir un arxiu de so MP3 amb l’Audacity i sobre la cançó fer-hi un seguit de modificacions.
Primer de tot el que he fet ha sigut escollir la cançó “Emotion" de Beyoncé.
La primera modificació que he introduït ha sigut l'elecció de un tros de la cançó i l'eliminació de la part sobrant, a més d'afegir un fader d’entrada i un de sortida a l’inici i al final de la cançó perquè així sonés molt més bé.
La segona modificació introduïda ha sigut pel mig de la cançó he inserit la meva veu reproduint la lletra de la cançó. Això ho he fet seleccionant la part de la cançó que vols silenciar i enregistrant de nou el que vols que es senti.
El que he fet seguidament ha sigut descarregar-me al meu ordinador l'aplicació del Lame per poder exportar els arxius com a MP3, el que he fet ha sigut desar-lo, i seguidament crear-me un comte d’usuari a la pàgina Goear per a poder pujar la cançó al meu bloc copiant el codi embed.
Primer de tot el que he fet ha sigut escollir la cançó “Emotion" de Beyoncé.
La primera modificació que he introduït ha sigut l'elecció de un tros de la cançó i l'eliminació de la part sobrant, a més d'afegir un fader d’entrada i un de sortida a l’inici i al final de la cançó perquè així sonés molt més bé.
La segona modificació introduïda ha sigut pel mig de la cançó he inserit la meva veu reproduint la lletra de la cançó. Això ho he fet seleccionant la part de la cançó que vols silenciar i enregistrant de nou el que vols que es senti.
El que he fet seguidament ha sigut descarregar-me al meu ordinador l'aplicació del Lame per poder exportar els arxius com a MP3, el que he fet ha sigut desar-lo, i seguidament crear-me un comte d’usuari a la pàgina Goear per a poder pujar la cançó al meu bloc copiant el codi embed.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)